El coaching és una metodologia que serveix perquè la persona que la rep pugui descobrir quin és el seu potencial, quines són les seves fortaleses per aconseguir els seus objectius i fites. Es basa en la conversa, en un diàleg transformador vertebrat a partir de preguntes que va llençant el coach amb l'objectiu que la persona prengui consciència de la seva situació actual i es responsabilitzi del camí que vol seguir envers el seu canvi, la seva millora.
L'alumnat amb dificultats de lectoescriptura sovint se sent exclòs de l'aprenentatge que s'ofereix a l'aula perquè no pot seguir el ritme. La seva autoestima és baixa, no creu en les seves possibilitats. El coaching pot oferir a aquest alumnat eines i estratègies per tal que entengui què és el que li està passant i com treballar per solucionar-ho, descobrint quines són les seves fortaleses i aprofitant-les. El primer pas per canviar és entendre què és el que passa, ja que només llavors es poden cercar estratègies encaminades cap a la millora. El paper del docent serà el d'acompanyar, donar suport a aquest alumnat en aquest camí de recerca, sense caure en paternalismes ni sobreproteccions. El coaching no diu què s'ha de fer ni com s'ha de fer, sinó que acull, escolta, dóna feedback i creu en el canvi de l'alumne.

Una ponència per respondre les preguntes següents: per què algunes persones tenen tantes dificultats en aquesta àrea?, com s'aprèn a escriure sense fer faltes?, quin és el procés mental que segueixen les persones amb bona ortografia?, com s'ensenya?, per què hi ha alumnes que tenen dificultats i com els podem ajudar?, de quina manera podem reduir les faltes ortogràfiques del nostre alumnat amb dificultats lectoescriptores entre un 50 i un 80%?, com podem fer que el treball ortogràfic habitual sigui útil als nostres alumnes?

La recerca posa de manifest que els nens que no tenen consciència dels fonemes presenten un alt risc de fracassar en l’aprenentatge de la lectura. De fet, la major part dels nens amb dificultats en la llengua escrita (coneguts sota l’etiqueta no sempre encertada de “dislèctics”) tenen problemes en la consciència fonològica.

A partir d’una breu revisió dels processos implicats en l’aprenentatge de la llengua escrita, es defineix què és la consciència fonològica, com es treballa, i quin és el seu paper en l’aprenentatge de la lectura i escriptura.

Durant dècades, els estudis psicolingüístics han servit de gran ajuda a investigadors de diversos camps per entendre quins són els mecanismes cerebrals principals que hi ha sota el processament, comprensió i producció del llenguatge en les seves distintes modalitats (principalment llenguatge oral i escrit, però no exclusivament). No obstant això, en la darrera dècada, tant investigadors d’àrees bàsiques com de la psicologia cognitiva o d’àrees aplicades como la psicologia educativa s’han beneficiat de la consolidació d’un nou enfocament científic provinent de la confluència de diverses disciplines: la neurociència cognitiva. Els estudis neurocientífics permeten un apropament molt més precís als mecanismes neurals implicats en la cognició, en general, i en la representació cerebral del llenguatge, en particular. En aquesta xerrada s’introduiran els principals mètodes i tècniques neurocientífics, exemplificant com els estudis neurocientífics poden aportar evidència crítica sobre els processos d’adquisició i desenvolupament del llenguatge amb projectes d’investigació portats a terme en el nostre centre (Basque Center on Cognition, Brain and Language) i en altres centres pioners en l’àmbit internacional. Atès que és impossible entendre el llenguatge sense entendre com s’estructura en el cervell humà, s’exposaran diversos treballs d’investigació en neurociència cognitiva del llenguatge que expliquen quins són els principals canvis cerebrals que tenen lloc durant l’adquisició de la lectura, tant en lectors sense problemes como en persones amb dificultats d’aprenentatge associades a la lectura. De la mateixa manera, es farà palesa la necessitat de recolzar la intervenció educativa en dades científiques sòlides que validin la pràctica docent i també es proporcionaran idees, exemples i mètodes de com la integració de la neurociència cognitiva en la vida diària de la comunitat educativa representa un notable avançament en la manera d’entendre tant la investigació bàsica i aplicada com la pràctica educativa. Projectes de grans dimensiones com el COEDUCA (sota el programa Consolider-Ingenio del MICINN) o el JUNIORLAB (del Basque Center on Cognition, Brain and Language) validaran aquestes conclusions i oferiran als professionals una nova perspectiva sobre la relació entre el cervell i l’escola, així com entre la investigació científica i la pràctica docent.

Per fer una avaluació funcional de la llengua escrita, necessitem tenir ben fonamentada una teoria sobre com és el processament de la lectura i de l'escriptura, hem d'entendre el funcionament dels processos de baix nivell i la relació d'aquests amb els processos d'alt nivell, i hem de disposar de distints tipus de tasques resoltes per un nen. Les tasques realitzades per en Xabi, l'Ana, en Jose María, etc., ens ajudaran a veure això en la pràctica. Aquesta valoració qualitativa ens ajudarà a entendre el procés seguit pels nens, el que fan bé i les dificultats que troben en aquest procés. Això serà el que ens permeti plantejar sessions d'intervenció amb els objectius clars i dirigits realment a resoldre les necessitats dels nens.

Els alumnes amb dificultats en l'aprenentatge de la lectura tenen, òbviament, problemes en la comprensió, de manera que s'obstaculitza el seu aprenentatge acadèmic. La ponència mira d'aclarir les qüestions següents: a) per què passa això, b) què poden fer els professors a les seves aules (tenint en compte la labor dels especialistes), i c) quin tipus de formació es necessita per tal que els professors afrontin les necessitats d'aquest tipus d’alumnes. Al mateix temps que s'aborden aquests tres aspectes, s'intentarà oferir una imatge global sobre la intervenció que necessita aquest alumnat, en la qual s'han de coordinar la labor dels especialistes, de les famílies i dels professors.

Adonar-nos que un nen o nena manifesta dificultats a l'hora d'escriure és fàcil: la simple observació del text escrit es converteix en una evidència. Ara bé, contestar la pregunta de com és que aquest infant presenta aquest tipus de dificultats ja ens és més difícil. La neurociència s'està convertint, cada vegada més, en una valuosa via per ajudar-nos a entendre els processos cerebrals, tant cognitius com emocionals, que constitueixen el rerefons de l'aprenentatge i de les seves dificultats. L'objectiu de la ponència serà, doncs, presentar breument aquelles aportacions de la neurociència que ens han de permetre diagnosticar l'existència o no d'un component cognitiu i/o emocional en l'origen de les dificultats en lectoescriptura; d'aquesta manera podrem orientar sobre quina hauria de ser la intervenció psicopedagògica més eficaç.